Documentals amb ànima: històries reals que deixen marca

Hi ha històries que no caben en un tuit ni en un vídeo de trenta segons per a Instagram. Històries que necessiten aire, mirada i temps. Històries que, quan els comptes bé, deixen empremta. A la Chincheta sempre hem tingut clar que la comunicació és molt més que fer soroll. Es tracta de connectar, emocionar i donar sentit . Per això, des de fa un temps, hem fet un pas endavant: donar sentit . Per això, des de fa un temps, hem fet un pas endavant: creem i produïm documentals .

‍

Menys anuncis i més històries reals

Anem molt més enllà del “vídeo corporatiu” . Creem relats amb ànima . És la diferència entre explicar el que fas i mostrar per què ho fas . Guix, amics, és el que fa que un públic et recordi. A la Chincheta creiem que les marques, les institucions i els projectes necessiten menys anuncis i més històries reals . Menys fum i més persones. I el documental és l'eina perfecta per aconseguir-ho.

‍

Del documental estratègic al social

I és que el format documental encaixa perfectament amb la nostra manera d'entendre la comunicació (i també la vida): perquè és honest, part de la investigació , perquè no enganya i perquè posa la persona al centre. Tant si parlem d'una institució , d'una empresa o d'una associació, sempre hi ha darrere persones amb històries que val la pena explicar .

I aquí és on entra la nostra mirada xinxetera: fem documentals per donar visibilitat a aquelles realitats que estan ocultes . De manera que no només volem que quedin bonics en pantalla, sinó que volem que serveixin per transformar , per reforçar una identitat o per generar confiança.

El documental social és potser la màxima expressió d'aquest compromís. Ens permet posar el focus en aquelles històries que sovint queden en segon pla: comunitats invisibles , causes silenciades o lluites quotidianes que mereixen ser explicades. Són relats que no només informen, sinó que també desperten empatia , generen conversa i poden inspirar canvis reals .

A la Chincheta entenem el documental social com un pont entre les persones i els reptes del nostre temps . Perquè quan una història es compta amb honestedat i sensibilitat, deixa de ser “el seu problema” per esdevenir “el nostre problema”. I aquí és on la comunicació deixa de ser un simple altaveu per transformar-se en una eina de canvi i d' impacte col·lectiu .

‍

Històries que ja hem explicat

Això de fer documentals, no ens ho hem tret de la màniga. Ja hem tingut l'oportunitat de posar el segell en projectes publicitaris molt diferents:

· Projecte “Gent gran sense ficció” per a l'Ajuntament de Palau Solità i Plegamans: un projecte on l'objectiu era posar en valor les persones grans de Palau Solità, i demostrar-ne la valentia, en temps de COVID. Veure projecte →

· Projecte Joves fora de sèrie per a l'Ajuntament de Palau Solità i Plegamans: En aquest cas, es tractava de trencar els mites i crítiques cap al col·lectiu més jove i mostrar les seves facetes més positives, en temps de COVID. Veure projecte→

· “La memòria dels fogons” : una campanya premiada que reivindica el valor de la memòria a través de la gastronomia popular. Relat i emoció en estat pur. Veure projecte →

· Vacunació infantil per a Fundació ”la Caixa” :no és un documental pur, però el respira. Treballem amb imatges reals i un to narratiu proper per donar força a un missatge de salut pública. Veure projecte →

‍

Produccions pròpies

A més, de coquetejar amb el gènere del documental en els nostres projectes publicitaris, també ens vam atrevir a llançar-nos a la piscina i produir de manera independent el llargmetratge Moz and I, una història contada en format documental que neix de la nostra passió per la música:

Moz and I : la nostra primera producció pròpia, un relat íntim i entranyable sobre com la música pot salvar les nostres vides. Veure projecte →

‍

La comunicació que deixa marca (també a la pantalla)

Així que això de convertir-nos en productora de documentals és el pas natural per a nosaltres. Venim del relat i l' estratègia , i ara els portem a l'audiovisual amb la mateixa obsessió de sempre: fer que les històries importen i que provoquin un canvi a la societat . Així que, si tens una història que val la pena explicar, tenim cervells, càmeres i ganes de portar-la a la gran pantalla. Ens la comptes?

‍

‍